GEOLOGIA
El terreny que trepitgem
LA SERRALADA DE MARINA EN EL VESSANT VALLESENC
LA GEOLOGIA: El terreny que trepitgem
A l'hora d'estudiar el patrimoni natural d'un territori, resulta recomanable començar per la geologia que li és propia, no solament per la influència que tindrà en la vegetació i consegüentment en la fauna, sinó també per l'interès que té per ella mateixa.
Així doncs, comentarem breument les característiques geològiques generals de la serralada de Marina, que ens permetin conèixer millor el terreny que trepitgem en les nostres sortides.
Com ja és conegut, la serralada de Marina forma part de la Serralada Litoral Catalana, que discorre paral.lela a la costa des de l'Empordà fins l'Ebre. Es tracta d'una serralada de poca alçada, en especial en el tram que ens ocupa, que té com a punt culminant el Turó de Galzeran o d'en Mates, amb els seus modestos 486m.
El relleu que observem és el resultat d'unes fractures produïdes ara fa uns 300 milions d'anys, és a dir en el període Paleozòic, que provocaren l'enlairament del bloc que forma el massís i l'enfonsament del que correspon a la plana del Vallès.
Els materials que formen la plana per on caminarem abans de començar a pujar, són bàsicament materials aluvials i sediments argilosos molt més moderns (terciaris i quaternaris) que s'han anat dipositant per sobre d'aquest antic substrat. Així podrem comprovar-ho, observant els sòls dels camps, terrenys i camins, on dominen aquestes argiles més o menys carbonatades, i els còdols i graves, quan ens apropem al Besòs. Aquests materials han estat aprofitats tradicionalment, per les bòviles i les extraccions d'àrids. Val a dir que resulten sòls prou productius, com ho demostra el passat ( i present?) agrícola de la nostra comarca.
Cal esmentar també que aquesta plana, conté un important aqüífer resultat de la basculació del bloc que forma el Vallès, que ha afavorit la circulació dels cursos fluvials i subterranis en la direcció N0-SE.
Pel que fa a la Serralada de Marina pròpiament dita, observem que la seva composició geològica és bàsicament granítica, però també trobem materials paleozòics com pissarres, llicorelles i alguns afloraments calcaris d'aquest període.
La seva composició granítica afavoreix els relleus arrodonits i suaus que observem, ja que l'acció dels agents atmosfèrics: humitat, temperatures suaus, pluja,...actúen sobre el granit, provocant la seva alteració, donant lloc al sauló (sorra) i als grans blocs de roca arrodonits i sovint foradats, que observem tot pujant.
Alguns d'aquests grans blocs són prou coneguts per la gent, que li ha donat noms propis i han estat utilitzats com abric i refugi pels humans, des de temps prehistòrics.
També és freqüent observar filons d'aplita, pegmatita o quarsites, que travessen els terrenys granítics i resalten per la seva duresa i coloracions clares i cristal.lines. És freqüent que ens trobem filons, tot pujant pels camins, on l'aigua torrencial forma xaragalls en el sauló i deixa al descobert aquestes roques més dures i algunes grans arrels.
Val a dir també, que l'explotació dels recursos minerals al massís és molt limitada, tret de la utilització del sauló, les pissarres o les calcàries per finalitats constructives. Únicament cal esmentar l'existència d'algunes pedreres de granit, algunes que mantenen la seva activitat extractiva i d'altres que ja estan clausurades, com la que es trobava pujant a la Vallençana.
És important tenir clar en tot moment, el compromís necessari entre l'activitat econòmica i el respecte a l'entorn natural del massís, de tal manera que, un cop acabada l'explotació, es dugui a terme un procés de restauració de l'entorn malmès.